PER QUÈ RODAR A CERDANYA

Cerdanya, el diamant en brut del segle XXI:

GRAN VARIETAT DE LOCALITZACIONS

La comarca compta amb un ventall de localitzacions inigualable dins l’entorn pirinenc: des de boscos de ribera a cims del Pirineu axial, passant per valls amb caducifòlies, extensos boscos de coníferes, zones humides, estanys, modernes zones urbanes, cascs antics medievals, pobles de muntanya, esglésies romàniques, parcs naturals i naturalesa salvatge, extensions de conreu i ramaderia…

METEOROLOGIA FAVORABLE

L’orientació de la vall de la comarca d’est a oest, inusual a la hidrologia pirinenca, l’amplitud de la capçalera fluvial i l’altitud de les muntanyes fregant una cota de 3.000 metres en algun cas, la doten d’un microclima específic amb menys humitat de la que és habitual a les valls de la serralada dels Pirineus i molt més assolellada.

Les pluges i la neu donen a Puigcerdà (capital de la comarca) uns 600 mm3 anuals de precipitacions amb un mínim a l’hivern i un màxim al juliol. Es troben tres tipus de climes: l’alpí des dels 2.400 m altitud, el subalpí a les bagues (1.600-2.300 m), i el mediterrani de la solana i la plana. Les temperatures son fredes i rigoroses a l’hivern (mitjanes de 1-2 ºC), però amb moltes hores de sol que les temperen a l’estiu (mitjanes 25-26 ºC). Les hores d’insolació a l’obaga són mínimes, mentre a la solana les xifres són considerades com les mes elevades d’Europa. Una característica particular és que, per la seva baixa humitat i pel Mediterrani a menys de cent quilòmetres, té una gran lluminositat. A les nits es poden observar a simple vista estrelles de magnituds elevades.

FLORA I FAUNA

La Cerdanya és una zona que presenta una gran varietat natural, podent trobar a la plana de la vall del Segre des d’espècies típiques de la fauna àrtica fins les pròpies de zones àrides. Conforme es penetra a les valls laterals (la Llosa, l’Ingla, Meranges,…), els prats comencen a deixar pas a boscos de pins vermells i roures que són substituïts per pins i avets conforme s’eleva el terreny, convivint amb fauna adaptada al fred i la neu. Passats els 2.000 metres d’altitud, la presència dels arbres és escassa, estant presents plantes pròpiament alpines.

La Cerdanya té una gran varietat de bolets comestibles.

La fauna és la típica dels Pirineus, protegida per les reserves naturals i el Parc Natural del Cadí-Moixeró. Consta d’isards, cabirols, cérvols, trencalossos, i aus rapinyaires, hi ha una superpoblació de senglars, perdiu blanca (per sobre dels 2.000 m) i gat mesquer.

HISTÒRIA. DES DE LA PREHISTÒRIA FINS A L’ACTUALITAT

La Cerdanya és poblada des del Paleolític, com ho prova l’existència del jaciment de Montlleó (Prats i Sansor) i la multitud de jaciments neolítics que podem trobar a tota la comarca, així com la presència de monuments megalítics, com els dòlmens de ca n’Auren (Prullans), el del camp de la Marunya (Enveig), el de Paborde (La Molina, Alp) o el menhir d’Eina.

Posteriorment la Cerdanya va ser romanitzada i es va establir la capital a Iulia Lybica (Llívia), que ostentarà aquesta funció fins la creació de Puigcerdà, el segle XII. Durant l’Alta Edat Mitjana fou molt important l’existència del Comtat de Cerdanya, dins de la Marca Carolíngia, que posteriorment s’integrà al casal de Barcelona i, per tant, fou part fundacional de Catalunya. Trobem d’aquesta època multitud d’esglésies romàniques (com l’església de Sant Esteve de Guils) i algunes construccions gòtiques remarcables (com el pont de Sant Martí o el campanar de Puigcerdà, restes de l’antiga església de Santa Maria).

A l’edat moderna, les lluites entre nyerros i cadells i el creixent bandolerisme marquen la història de la Cerdanya. Posteriorment, al segle XIX, les guerres carlines, amb una Puigcerdà liberal envoltada d’un Pirineu carlí, guien el futur devenir de la comarca. Després de les carlinades, Puigcerdà i la comarca s’obriren a l’incipient turisme barceloní i francès i creixeren urbanísticament, tot derruint les muralles.

L’obertura del Túnel del Cadí als anys 80 marcà un abans i un després en el passat recent de la comarca, convertint-se en la joia de la corona del Pirineu i fetitxe predilecte del turisme, hivern i estiu, procedent de Barcelona.

QUALITAT, DISCRECIÓ I PROXIMITAT

La gent de Cerdanya tenim un alt grau de compromís amb el nostre entorn, buscant l’excel·lència en tots els àmbits, respectant la privacitat i assumptes dels que ens visiten i sempre oferint un servei pròxim i entranyable.

SERVEIS

La comarca disposa d’un ampli ventall de serveis de tota mena propis d’una zona turística activa i de qualitat. Els serveis (comerç, allotjament i restauració) estan destinats, en gran part, a l’oferta d’esquí i d’estiueig que predomina a Cerdanya, serveis que resten oberts i en ple funcionament durant les demés èpoques de l’any, oferint grans oportunitats per als professionals i visitants entre setmana.

SERVEIS PER ALS RODATGES

La proximitat amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona fa que Cerdanya pugui ser hàbil per captar professionals de reconegut prestigi per a les produccions que es vulguin rodar a la comarca.

INFRAESTRUCTURA HOTELERA DE PRIMER ORDRE

Extensa i variada gamma d’hotels, allotjaments rurals, albergs i residències esportives apte per a totes les butxaques i amb una excel·lent relació qualitat-preu. La indústria de la neu i l’oci fa que Cerdanya disposi d’una infraestructura hotelera de primer ordre i una àmplia disponibilitat d’establiments en tots i cadascun dels municipis de la comarca.

PROXIMITAT AMB GRANS CENTRES TECNOLÒGICS I DE SERVEIS

  • Proximitat amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona (Catalunya)
  • Proximitat amb l’Àrea Metropolitana de Tolosa de Llenguadoc (França)

INFRAESTRUCTURES DE COMUNICACIÓ

Les vies de comunicació per carretera actuals són:

  • Per la N-260 de Puigcerdà a la Seu d’Urgell i Andorra, creuant tota la comarca.
  • Per l’Eix del Llobregat C-16 creuant el Túnel del Cadí (des de Barcelona)
  • Per la C-17 i la N-152 que creua la Collada de Toses (des de Barcelona)
  • Per la C-66 i la C-26 des de Girona que connecten a Ripoll amb la N-152.
  • Pel túnel del Pimorent, que uneix la Cerdanya amb el l’Arieja i Tolosa de Llenguadoc (França)
  • Pel coll de la Perxa, que uneix la Cerdanya amb el Conflent i el Rosselló-Perpinyà (França)

Comunicació ferroviària:

  • Estacions de la línia R3 de rodalies de la Generalitat de Catalunya a La Molina, Urtx-Alp, Queixans i Puigcerdà
  • Connexió amb el sistema ferroviari francès (SNCF) a La Tor de Querol
  • El tren groc, tren turístic que comunica La Tor de Querol amb Vilafranca del Conflent i el sistema ferroviari francès (SNCF)

Transport públic per carretera:

  • Línies regulars d’autobús a Puigcerdà amb direcció a Barcelona, La Seu d’Urgell-Andorra-Lleida i Girona

DESCOMPTES I INCENTIUS

Els diferents Patronats de turisme i associacions de la comarca ofereixen descomptes en allotjament i manutenció dels visitants.

TRANQUIL·LITAT I SEGURETAT

Cerdanya compta amb una àmplia xarxa de serveis mèdics i hospitalaris, amb l’Hospital de Puigcerdà i l’Hospital Transfronterer de Cerdanya com a puntes de llança. Cada municipi té un consultori propi i existeix un servei d’urgències 24 hores a Puigcerdà. En cas d’alguna afecció greu, la proximitat amb Barcelona garanteix una assistència sanitària de primer ordre mundial.

Com a zona fronterera, hi ha una àmplia cobertura policial que garanteix la total seguretat dels visitants, turistes i professionals que estan a la comarca.